Quina Gràcia !? arriba a la seva fi.

El procés participatiu Quina Gràcia !? Participa per Fer el Pla d’usos, arriba a la seva fi. Han estat sis mesos d’aprofundiment en una eina urbanística complexa, d’immersió en una realitat territorial molt diversa, amb una situació política convulsa i amb una càrrega d’innovació metodològica molt gran.

Com a part de l’equip dinamitzador del procés participatiu (juntament amb La Hidra Cooperativa) volem explicar, abans de realitzar una reflexió més profunda, el nostre punt de vista sobre el desenvolupament del mateix a través de l’anàlisi d’alguns conceptes claus que giren al voltant dels processos participatius i donar la nostra opinió, que alimentem com sempre des de l’experiència.

Co-lideratge.

Quina Gràcia!? té una particularitat a diferència d’altres projectes que hem realitzat. Ha estat un procés co-liderat per part del Districte de Gràcia, el departament de participació de l’Ajuntament de Barcelona i la Plataforma, Gràcia cap a on vas? (PGOV). L’origen d’aquest co-lideratge s’ha de trobar en el plantejament inicial del procés participatiu. La decisió de realitzar aquest procés va ser resultat d’una demanda de la PGOV, sorgida al voltant del mes de juliol de 2014, i que va arribar a un acord amb el Districte per condicionar l’aprovació del Pla d’usos a la realització d’un procés participatiu (punt 10 del decàleg). Aquest co-lideratge del procés, es va plasmar en la formació d’un grup motor, on estaven els actors implicats i l’equip dinamitzador, que és l’òrgan que dirigeix ​​tècnicament el procés participatiu, i que tenia la capacitat de decidir com s’orientava el procés participatiu.

Compromisos.

A l’inici del procés trobem necessari acordar uns punts mínims de compromisos per ambdues parts, amb l’objectiu d’encarar el procés amb garanties que tindria una incidència real sobre el Pla d’usos, amb la incorporació de les propostes i l’aprovació en el ple municipal .

Un altre dels acords que prenem, per intentar vehicular el debat polític sobre el procés i tenir informats els grups municipals, va ser la creació d’una comissió de seguiment política, on s’anaven informant als partits polítics amb representació al Districte, del desenvolupament del procés.

Rellevància.

Un dels reptes del procés era generar interès per part del veïnat i de les entitats al voltant del Pla d’usos. Estem parlant d’esbrinar si realment estem davant d’un tema d’interès per al veïnat i el teixit associatiu. Una de les coses que hem après durant aquests anys d’experiència, és que la gent no participa si no està realment interessada.

Encara que durant la fase de diagnòstic es van detectar sectors directament interpel·lats (comerç / restauració i cultura), arribar a connectar amb el veïnat no sensibilitzat sobre les problemàtiques que intenta resoldre el Pla d’usos va ser un gran repte del procés. Ens havíem de preguntar com podíem generar interès pel procés i pel Pla d’usos, ja que és una eina que sí que pot tenir efectes en la convivència als barris.

Com impliquem als participants?

Ens aproximem a aquest problema des de diverses vies, amb una voluntat informativa i formativa:

  • La primera va ser mitjançant la presència en l’espai públic, de dues maneres: informativa: amb punts d’interacció al carrer, i una més activa: amb una sèrie de recorreguts participatius crítics.

  • L’altra via va ser la difusió del procés per les xarxes socials i amb noves eines de participació, com l’Appgree, per aconseguir una massa social virtual àmplia, amb la intenció de poder crear debats paral·lels als presencials.

Però més important, és que a partir de l’estudi del document del Pla d’usos i de diversos diagnòstics ens va permetre complementar les dues vies amb dos aspectes transversals que ens van permetre explicar, diagnosticar i treballar les propostes al llarg del procés:

  • El primer va ser la creació d’un llenguatge comú i comprensible per als participants del procés, a través d’una anàlisi del document normatiu i una traducció tècnica i gràfica, amb una voluntat de capacitació dels participants.

  • El segon va ser contrastar les problemàtiques que intenta resoldre el Pla amb la realitat i les necessitats del territori, i així tenir temes de debat comuns a través dels quals interpel·lar els participants. Per exemple trobem que les problemàtiques de convivència a l’espai públic eren de preocupació per als participants i al mateix temps el Pla d’usos posava en joc eines per intentar resoldre-les, tot i que no eren el seu objectiu principal.

Representativitat.

Una de les consecuència d’aquesta manca de rellevància del tema de debat per part d’alguna part del veïnat i teixit associatiu deriva en la manca d’extensió (nombre de gent que hi participa) i de representativitat (presència d’entitats i actors clau del territori), d’un procés. Cal dir que els col·lectius directament interpel·lats en el procés (entitats culturals, comerciants i veïns associats i actius) la presència en el procés ha estat àmplia i hi ha hagut un debat extens en els àmbits que hi havia més interès.

Pel que fa a la representativitat territorial, sí que es va fer notori que el document de Pla d’usos en debat, es feia tenint en compte gairebé únicament les problemàtiques de la Vila de Gràcia. Això es va plasmar en la dificultat per interpel·lar actors d’altres barris, molt allunyats dels temes de conflicte que planteja el Pla d’usos.

Pluralitat i diversitat.

Un altre dels punts febles, com a conseqüència de la manca de representativitat, és que no hi va haver pluralitat i diversitat d’opinions en la majoria dels temes, ja que, tot i que si que hi havia presència d’entitats representatives del territori, quasi totes partien de posicions bastant similars en el debat. De fet en els temes amb més divergència han estat aquells en què s’ha produït una major representativitat en el procés.

Això va afavorir l’arribada a consensos, però potser no es va generar un debat més profund en temes clau i polèmics com podien ser l’augment de les activitats d’hostaleria i l’ampliació de la regulació dels establiments de restauració a la Vila de Gràcia.

Calendari i resultats.

El calendari creiem que ha estat un punt en contra d’aquest procés, ja que va estar molt influït per les eleccions municipals de maig. Malgrat això hem pogut desenvolupar les activitats i els tallers que estaven programats, hem treballat tots els temes que haviem plantejat al procés i hem arribat a treure conclusions concretes per incorporar al Pla d’usos.

La part negativa és que, tot i que hi va haver un compromís d’assumir els resultats del procés per part del govern i d’aprovar el document abans de les eleccions, tant el retard del calendari, com els diversos conflictes al voltant del debat sobre el turisme (1), van minvar la confiança entre els actors involucrats. Aquests factors han produït que l’aprovació s’hagi de traslladar fins després de les eleccions amb un nou equip de govern.

Llavors, quan vam arribar al final del procés cal preguntar-nos, quina influència ha tingut el procés i per a què ha servit. Hem concretat propostes a un nivell molt acurat per facilitar la seva incorporació al Pla, l’objectiu principal d’aquest procés, però el debat tècnic que s’ha de realitzar ara està supeditat a un debat polític que afronta un període d’impàs degut a les eleccions que pot afectar la implementació real de els resultats del procés.

1. La llista de notícies sobre aquest tema durant el procés és llarga. Per posar uns exemples:

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/01/22/ciu-i-pp-tiren-endavant-un-pla-per-convertir-la-torre-deutsche-bank-en-un-hotel/

http://www.ara.cat/societat/Dhotel-dhabitatge-Gracia-Suspeses-Vila_0_1320468080.html

http://ajuntament.barcelona.cat/gracia/ca/noticia/el-govern-municipal-suspzun-les-lliczuncies-dhotel-al-casc-antic-de-la-vila-de-grzacia-i-estudia-regularles-a-tot-el-districte-dins-del-pla-dusos

Com a primeres conclusions i lliçons d’aquest procés:

Què entenem per processos participatius?

Creiem que abans d’iniciar qualsevol procés, cal posar en comú què entenem com a procés participatiu. Des del nostre punt de vista, els processos participatius serveixen per a la creació de coneixement col·lectiu i compartir opinions, generant eines de capacitació i espais de debat i decisió dins del mateix procés.

Però aquesta visió no ha de ser compartida entre tots els agents implicats, per la qual cosa pensem, que pot ser positiu reflexionar conjuntament sobre com volem que siguin els processos en els quals participem. S’hauria de fer una reflexió prèvia de les fases i els conceptes que hi ha darrere d’un procés participatiu, per posar-los en comú. Això vol dir, on se situa la capacitat de decisió, quin paper té cada actor, fins a on podem decidir, quines fases tenim, com comunicarem, com dirigim els recursos humans del procés, que ha de participar, com generem interès pel tema de debat , etc.

Transparència i confiança

Cal creure en els espais que ens dotem dins d’un procés participatiu. Els espais de coordinació, de debat, i d’informació, són importants per generar entesa entre els actors principals i els participants. S’ha d’informar de les postures i fer un esforç de transparència per ambdues parts, si no aquests espais es converteixen en espais de mediació, on els temes de debat del procés, queden en un segon pla.

Presència i relació amb el territori

Cal fer també una tasca molt gran de relació en el territori i els seus agents principals, per transmetre la importància de participar en aquest tipus de procés, que acaben a la possibilitat d’incidir en una norma amb capacitat legisladora, i per tant amb una incidència molt gran en el territori. D’una banda s’ha de realitzar un treball de concreció molt gran per passar d’una eina abstracta com un planejament, perquè la gent tingui la percepció que realment pot incidir en la seva vida al seu barri. Però d’altra s’han de generar vincles estables que s’aconsegueixen amb presència, escolta i diàleg. Això ens permetrà detectar necessitats i reorientar la comunicació del procés.