QUIN PARAL·LEL? repensant els nostres barris a partir de la reforma del Paral·lel

QUIN PARAL·LEL? repensant els nostres barris a partir de la reforma del Paral·lel

Us convoquem aquest dissabte 26 d’abril, a les 11h al Centre Cívic El Sortidor, per debatre i reflexionar sobre el futur dels barris de Poble Sec i de Sant Antoni arran la reforma de l’Avinguda del Paral·lel. Contarem amb Repensar Poble Sec, l’ Associació de Veïns de Sant Antoni, la Coordinadora d’Entitats de Poble Sec i la Xarxa Comunitària de Sant Antoni.

QUIN PARAL·LEL? repensant els nostres barris a partir de la reforma del Paral·lel

Portem ja uns quants anys parlant d’allò que al principi era un ambiciós “Pla de millora i revitalització de l’Avinguda Paral·lel”, que es va transformar després en “L’Avinguda de les persones, de les arts escèniques i la gastronomia” i, finalment, s’ha reduït a un executiu “Projecte de remodelació de l’Avinguda Paral·lel”.

Sigui com sigui, estem parlant de la transformació d’un eix urbà d’enorme importància, que fa de connector entre grans centres atractors de la vida metropolitana de Barcelona al temps que uneix (o separa) tres barris de la ciutat: Raval, Poble Sec i Sant Antoni.

Quan es va engegar aquest procés, ara fa gairebé sis anys, l’Ajuntament va fer una aposta clara per quin model d’intervenció volia fer. El conveni de col·laboració signat el 2009 entre la Fundació El Molino (FEM Paral·lel) i l’Ajuntament de Barcelona tenia com a objectiu declarat convertir l’Avinguda Paral·lel en un nou eix turístic i cultural. La capacitat d’influència d’associacions i de membres de la societat civil quedaria, doncs, implícitament supeditada als interessos de la Fundació signatària del conveni. Però els temps han canviat per tothom, i les posicions de poder no són avui les mateixes que fa cinc anys.
Potser per això l’Ajuntament, amb el projecte executiu ja fet i a tan sols un parell de mesos de començar les obres, ha obert una ronda de reunions amb associacions dels barris afectats per presentar, una vegada més, el projecte. Unes reunions que, tot i que parlen d’un projecte que ja ha estat licitat a la constructora que l’executarà, es presenten com “tremendament obertes, i que tot el que s’expliqui aquí pot ser debatit i canviat”. Els esforços de l’Ajuntament per apropar el veïnatge a un projecte que ha generat un fort rebuig semblen arribar tard: si “volem que sigui un projecte que el sentiu com a vostre, per això a la reunió no només es parlarà d’urbanisme, sinó de les coses que necessiteu i que es puguin incorporar” s’haurien de buscar espais de trobada que no reprodueixin aquells formats que reiteradament s’han demostrat insuficients (espais fonamentalment informatius, on molts veïns no troben la manera d’incorporarse i influir en les decisions del seu barri).

La visió que des de l’inici es va tenir de l’Avinguda Paral·lel com a “eix cultural” que s’havia de revitalitzar “insuflant-li nova vida” no va partir d’una anàlisi profunda de les necessitats dels barris del voltant, que de debò n’hi ha, sinó dels interessos particulars del impulsors del projecte. La connexió transversal entre barris, o la dotació d’espai públic per compensar les mancances de, diguem-ne per exemple, jocs infantils, no van esdevenir prioritats en la redacció de la proposta. Aquest projecte, ens repeteixen, guanya més de 8000 m2 d’espai per a vianants, amb la resolució dels encreuaments entre el teixit de l’Eixample i la pròpia avinguda.

Però aquesta intervenció no s’aprofita per abordar amb valentia la confuència mai resolta entre teixits urbans i socials, i al seu lloc proposa un espai públic genèric i banal, que no aprofita l’excepcionalitat del seu emplaçament per generar un espai identitari i de referència. Res sembla estar previst en aquestes flamants però indiferenciades “placetes”, més enllà d’uns indefinits usos temporals, i la única referència que trobem al mobiliari urbà es limita a que: “Els seients es col·locaran en l’àmbit dels arbres, entre la zona de vorera i el paviment de granit de la plaça, en aquelles zones on no hi hagi cap bar, cafeteria o restaurant davant”. Una subtilesa que prioritza l’ús privatiu de les terrasses sobre l’ús públic del mobiliari urbà.

Per contra, el projecte es preocupa de definir amb una minuciositat inusitada les lluminàries, convertides en columnes ultra-tecnològiques que aglutinen elements d’enllumentat, il·luminació ornamental, publicitat i sensonorització. Aquest disseny, que converteix els fanals en objectes d’alta tecnologia, sembla més orientat a l’aparador internacional de les “smarts cities” que a les necessitats qüotidianes de l’espai on s’instal.laran.

Ens fa por que aquest projecte esdevingui una intervenció que aprofundeixi el caràcter de frontera entre barris que ja té avui dia l’Avinguda Paral·lel i que es faci amb uns criteris allunyats de la realitat social d’un entorn que ja comença a sentir una forta pressió turística. No podem continuar pensant només en vetlladors, smart-cities i ciutat-espectacle, alimentant una màquina que acabarà per devorar-nos sinó ens rebel·lem a temps.

És necessari trobar eines de planificación estratègica a nivell de barri, per a que la distància entre les necessitats del habitants i l’execució de la obra pública no sigui allunyada i descoordinada. S’haurien de treballar conjuntament, amb grups heterogènis i representatius de veïns i veïnes, documents realistes que incorporin la feina feta des de la base i la documentació generada des de l’Ajuntament.