Què passa sobre les vies?

Què passa sobre les vies?

La transformació dels espais urbans vinculats a instal·lacions ferroviàries és una constant de les actuacions urbanístiques al s. XX. Aquests espais, en altres temps límits i ruptures entre espais urbans, han de ser requalificats per esdevenir enllaços i relacions … És el cas del que s’està intentant en els barris de La Bordeta, Sants i Sants-Badal, amb el projecte iniciat l’any 2000 de la cobertura de les vies. Després d’una aturada llarga per diferents motius, el projecte segueix endavant amb l’execució de les obres al carrer Antoni de Capmany. I mentrestant… què passa sobre les vies ?

Sobre les vies ara podem tan sols entreveure a través de les tanques una llosa de formigó de 700 metros de longitud per 30 metros d’amplada. Però ens hem d’imaginar com estarà aquest espai en el futur, un cop acabada la seva urbanització… Aquest nou espai públic serà un parc per als barris del voltant, i a la vegada un espai connector per la ciutat.

En el marc del procés d’urbanització d’aquest projecte, l’ajuntament de Barcelona ens ha encarregat (amb els companys de LaCol) la realització d’un estudi sobre els usos d’aquest nou espai públic. Treballarem durant 5 mesos per acabar de definir els usos i les activitats que s’hi poden dur a terme mitjançant eines de participació ciutadana, i dinamitzar aquest nou espai públic amb activitats al carrer : recorreguts, visites a la llosa, jocs de parcs i rambles.

Creiem en la potencialitat de l’espai públic com a lloc d’interacció bàsic i necessari en el moment de dur a terme el procés. En primer lloc, entenem l’espai públic com espai col·lectiu “on es troben els diferents actors, diversos, que comparteixen l’espai” (Alguacil, J. , 2008), i en el qual podem treballar amb la major quantitat i diversitat de gent possible.

Per aquesta raó el considerem també un espai participatiu, on la complementarietat i la simultaneïtat d’usos per diferents col·lectius generen situacions de conflicte, inherents a tot espai urbà. Aquestes situacions permeten una discussió permanent de l’espai la solució de les quals és la creació d’una identitat col·lectiva en què tothom se senti representat.

Com a síntesi, i com estratègia de treball, entenem l’espai públic com espai pedagògic, on el ciutadà pugui entendre i formar part de la realitat dels canvis que es produeixen en el seu entorn. És a dir, que pugui formar part de la construcció no només d’un espai físic, sinó d’un espai col·lectiu-participatiu, tot intentant promoure un procés mitjançant el qual el subjecte es transforma en participar de la transformació de l’espai urbà (Alaguacil, Montañés, 1998 : 139).