Pot la percepció ciutadana influir en la construcció de les nostres ciutats?

Pot la percepció ciutadana influir en la construcció de les nostres ciutats?

Sovint, la percepció que molta gent té sobre la participació ciutadana en projectes urbans o arquitectònics és que només serveixen l’interès d’alguns polítics o persones. “Val la pena participar-hi? He de dedicar-hi jo el poc temps lliure que tinc? Jo què en trauré de dir la meva?”

En un moment en què tots ens hem convertit més en consumidors que no pas en productors de la majoria de les coses que ens envolten, la construcció de les nostres ciutats no s’escapa a aquest canvi. Per això, semblarà bastant comprensible que algunes persones trobin que és difícil invertir i involucrar-se en accions o projectes que es perceben llunyans i desvinculats de la seva quotidianitat.

El darrer mes de setembre, Raons Públiques vam participar en el 5è Congrés de Psicologia Ambiental organitzat per la Universitat de Surrey (Londres) per parlar de participació i de percepció ciutadana en relació amb la construcció de la ciutat i les seves regulacions. Portàvem amb nosaltres el cas de les accions participatives que van acompanyar el Pla d’usos de Ciutat Vella i que van ajudar a corroborar la necessitat d’un canvi de regulació pel que fa als usos de pública concurrència del barri amb major pressió de la ciutat.

També al setembre començàvem un projecte encarregat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida per a definir la metodologia a seguir en els estudis de paisatge urbà per a incorporar la percepció ciutadana a través de la participació. En ell partim de l’ extensísima bibliografia ja escrita en relació a la participació i mirem d’introduir conceptes com la inclinació al lloc, la memòria col·lectiva, la identitat del lloc, l’habitabilitat o la afordabilitat per a definir col·lectivament les diferents unitats de paisatge que es troben a la ciutat de Barcelona.