L’Arnau camina

Durant aquest any hem participat com a integrants de la plataforma Recuperem l’Arnau dins del procés participatiu per a la recuperació del Teatre Arnau. Volem aprofitar aquesta última newsletter de 2016 per fer un petit balanç del procés fins al moment, en forma d’un petit relat de les aventures d’un vell amic que hem tingut el plaer de conèixer aquest any, acompanyats d’un grup de veïns, veïnes i entitats preocupades per la seva salut. Aquesta és la història d’una petita resurrecció, la del senyor Arnau, d’àlies Teatre...

Benvingut de nou, senyor Arnau

Una de les grates sorpreses amb les quals ens hem topat aquest any és que, d’alguna manera, podem dir que l’Arnau segueix viu, i que malgrat la seva edat, ens parla, actua i fins i tot balla. Ho fa a través d’unes gales i altres actuacions obertes a la ciutadania, als seus paisans de sempre, els veïns del Paral·lel, i que a més, ha tornat generós, perquè convida a tot el que es passi per davant de la plaça Raquel Meller. Tot això, ho fa a través de diversos còmplices, entre ells, Produccions Arnau, la comissió de Recuperem l’Arnau que ja ha produït quatre gales en l’últim any*, amb una programació que inclou música, màgia, espectacles infantils, comèdia i una infinitat de propostes. Aquestes gales demostren que hi ha una xarxa de col·lectius i artistes que poden i volen revitalitzar l’Arnau, amb sang i alè nou, amb espais de creació i exhibició, que a més generi un espai de treball digne i una cultura oberta a la ciutadania.

L’Arnau se’ns casa… i gairebé se’ns mor

L’última de les gales a les quals l’Arnau ens ha convidat, es va deure a una cita molt notable, les seves noces. Quina sorpresa! Qui anava a dir que després dels desventurats anys del nostre galant, en els quals ha tingut diversos pretendents, decidís que ja ha arribat l’hora de posar seny, això sí, no sense abans donar-se un últim plaer en forma d’èxtasi orgiàstic. Però, amb tota aquesta voràgine sentimental, el nostre Arnau gairebé acaba a la tomba, els anys no perdonen… Cap a finals d’octubre un diagnòstic mèdic assegurava que l’Arnau havia de retirar-se a causa del seu mal estat. La deixadesa i el deteriorament durant aquest segle han fet efecte en els seus ossos i l’edat no perdona. Però en un últim sospir, l’Arnau sembla que resisteix, gràcies a les entitats i persones preocupades per la seva salut que han decidit que a aquest galant cal recuperar-ho com sigui (“Si Arturo Fernández aguanta a l’Apol·lo, jo aguanto aquí!”, asseguren que li van sentir dir). S’està treballant per guarir al malalt, o almenys recuperar la memòria de la cultura popular del Paral·lel que atresora. Així que l’Arnau, decidit, imitarà a Llàtzer, s’aixecarà i algun dia començarà a caminar.

Escena – Comunitat – Memòria

Té molta sort l’Arnau, ja que quan s’aixequi, el grup de persones i entitats que impulsen la seva recuperació li tindran tallat un bastó on recolzar-se, un bastó amb tres fortes potes: l’escena, la comunitat i la memòria. El futur Arnau ha de ser un espai escènic, que tingui en compte el territori a través d’un model de gestió comunitària i que a més recuperi la memòria tangible i intangible de la cultura del Paral·lel. A més, també li ensenyarem coses noves a l’Arnau: que sigui responsable i que adopti un model econòmic basat en l’economia social i solidària, que doni valor al treball dels seus creadors i tècnics.

Continent amb contingut

A partir d’ara a l’Arnau li queda un llarg camí per recórrer, o millor dit, dues difícils sendes que discorren paral·leles, i que es van trobant. La primera sendera és la del continent, la reconstrucció del seu cos; i la segona la del contingut, la seva ànima, el projecte cultural que s’ha d’impulsar per lligar l’edifici amb el territori i la realitat cultural de la ciutat. Però en aquest camí no estarà sol, sinó acompanyat per la gent i les entitats que dins del procés participatiu discutiran quines dreceres ha d’agafar, quant s’ha de gastar pel camí, de què omplirà la seva motxilla i quines coses ha de deixar enrere per alleugerir el seu camí. Segur que hi haurà pedres i pot ser que bandolers, però seguirem defensant que l’Arnau camini, camini al seu ritme, recolzat en el seu bastó.

 

[*] Referències a les gales 2016
Novembre 2015: L’Arnau es posa els talons. Enllaç notícia El Periódico
Abril 2016: L’Arnau sacseja les plomes. Enllaç notícia El País
Julio 2016: Arnau envelat. Enllaç notícia BTV
Novembre 2016: L’Arnau es casa. Recull piulades última gala