De la cultura organitzacional a l’espai de treball

El fet que els humans hàgim generat i seguim generant un grandíssim impacte en el món construït és més que sabut, però, és clar fins a quin punt el món on vivim i treballem influeix sobre nosaltres? És també conegut l’interès i l’atenció que han rebut històricament el disseny de les ciutats, els nostres habitatges i fins i tot els productes que fem servir, però, quant sabem sobre el disseny d’aquells espais on passem la major part de les nostres vides: les oficines?En Raons Públiques, treballem des de l’enfocament del disseny per a la innovació social, que té un fort nexe amb un altre àmbit: el disseny per a la innovació organitzacional. Amb la primera, ens referim a “tot allò que el disseny expert fa per activar, mantenir i orientar els processos de canvi social que porten a la sostenibilitat”(1) . Amb la segona, a les relacions laborals i els entorns de treball sostenibles i desitjables, que contribueixen sens dubte a una millor qualitat de vida i desenvolupament de l’activitat de l’organització.

Trobem multitud d’articles i llibres relacionats amb les noves formes organitzacionals, com, per exemple, “Reinventar les organitzacions” de Frederic Laloux, i existeixen multitud de propostes d’espais col·laboratius o coworkings integrats o no en empreses de major grandària, que cerquen “llocs” on es produeixin sinergies que portin a la generació d’idees noves i a altres formes de treballar.

Tenen èxit? Suposem que alguns sí i d’altres no. Entenem que l’espai i l’organització estan intrínsecament vinculats. Un espai no és capaç de provocar un canvi ni de generar dinàmiques si no respon a una cultura que les permeti, com demostra l’estudi realitzat per l’empresa Herman Miller (2) (basat en una enquesta a 15 empreses -que es van identificar com altament col·laboratives- als Estats Units) d’on s’extreu la següent conclusió:

“A pesar que les àrees comunes són fàcils de crear, és difícil d’aconseguir que la gent les utilitzi. Perquè les persones sentin que aquests espais són realment útils, aquests han de ser còmodes i estar ben equipats, amb les eines adequades. A més, hi ha d’haver la sensació que “està bé utilitzar aquests espais” i les persones generalment es guien pel comportament dels altres: els seus col·legues els usen? Quan i com? Què passa amb el gerent?”

Cada persona és diferent, així com les nostres maneres de treballar, de generar noves idees i de ser eficients. La sociòloga i estudiosa de la productivitat, Sam Ladner, a l’entrevista que li va fer la revista PEEPS, ens parla de la importància de tenir un ventall ampli d’espais en el nostre lloc de treball. Explica com, al llarg del dia, la majoria de nosaltres hem de desenvolupar tasques molt diverses i que, conseqüentment, els espais on les desenvolupem també haurien de ser-ho. Això fa pensar que les nostres oficines i els seus espais de treball tal vegada haurien de concebre’s com un armari rober que contingui múltiples abillaments segons la personalitat, la tasca i l’ocasió. Pensem, si no, en com és de frustrant per a alguns de nosaltres haver de desenvolupar tasques que requereixen d’una alta concentració enmig de l’enrenou d’una oficina oberta. O quantes dificultats poden arribar a sorgir en treballar en un projecte amb un equip dispers en diferents plantes o fins i tot edificis. Si tan sols poguéssim treballar en espais que responguessin a les nostres necessitats personals i circumstancials depenent de la tasca o projecte…

Per aquest motiu, a Raons Públiques, els espais de treball sempre han despertat el nostre interès. Des del disseny de la nostra oficina, co-creada per tot l’equip a través de metodologies participatives, fins al desenvolupament de projectes externs, com, per exemple, el Laboratori Cívic de d’Emprenedoria i Economia Social CoBoi a Sant Boi de Llobregat  (http://www.coboi.cat/ca/#*home).

Pensem que, a través del nostre coneixement i labor en l’àmbit públic, hem acumulat una bona experiència a l’hora de fer aportacions en l’àmbit privat, i hem integrat el coneixement tècnic arquitectònic i el desenvolupament de processos de treball col·laboratiu entre actors molt diversos. En el present, seguim investigant en aquest àmbit convençuts que podem ajudar moltes organitzacions a millorar i contribuir des de l’enfocament del disseny a la innovació de crear entorns de treball més sostenibles.


1. Ezio Manzini. Cuando todos diseñan. Pàg. 81

2. Herman Miller és una empresa amb més de 100 anys d’antiguitat que dóna gran importància al disseny, al medi ambient, al servei a la comunitat, a la salut i al benestar dels clients i empleats. Les formes innovadores de millorar l’acompliment de les organitzacions dels clients se n’han convertit en el segell distintiu.