Criança i Comuns: fa falta un Poble-sec per a la criança? Trobada

Del 5 al 7 d’octubre, al Centre Cívic El Sortidor, ha tingut lloc una trobada per reflexionar sobre el barri i la criança. S’hi han volgut abordar, entre altres qüestions, les tensions i experiències viscudes al voltant de la dimensió comú, pública o privada de la cura dels infants, que donen vida i fan vibrar els nostres carrers i cases.

La trobada ha estat impulsada per una veïna i mare del barri, Manuela Zechner, i el seu projecte de recerca en el marc de HETEROPOLITICS, i ha estat acollit i recolzat per molts altres pares, mares i professionals relacionats amb la criança i amb el barri del Poble-sec, que hi han posat energia, reflexions i ganes de compartir les experiències viscudes en el seu desenvolupament.

Raons Públiques ha donat suport a l’organització de l’esdeveniment i ha participat en la primera taula de debat, en què s’ha reflexionat sobre la relació entre la construcció i la planificació de la ciutat i la criança tant des del punt de vista professional, construït en aquests anys de treball, com des de l’experiència personal de la ponent com a mare d’una criatura del Poble-sec.

Dues són les principals reflexions que hem compartit:

1_ L’espai públic, des que entrem en contacte amb una criatura, es converteix en un factor rellevant en les nostres vides, ja que no consisteix només en un recorregut entre un punt i un altre de la ciutat, sinó que es transforma en un espai de experimentació contínua. Tot l’espai públic ha d’estar pensat perquè els nens i nenes hi puguin jugar. La presència d’infants al carrer és un indicatiu de la salut i de la vida de la comunitat del barri.

2_ Els equipaments dedicats a la cura i a l’educació de les criatures, en particular d’aquelles que es troben a la franja 0-3, són insuficients. En 2015, al Poble-sec, la població de 0 a 2 anys corresponia a 1.034 persones, mentre que les places públiques en les escoles bressol del barri eren i segueixen sent 209 (el 20,3% del total de la demanda); l’Administració pública, malgrat aquestes dades, no considera que aquesta situació suposi un dèficit perquè compleix amb els estàndards marcats per la Generalitat de Catalunya. En resposta a aquesta situació deficitària, algunes famílies s’organitzen, sorgeixen grups de criança compartida, espais familiars, mares de dia, etc.

Davant d’aquesta situació, ens hem preguntat, quin és el rol de l’Administració pública: cal canviar els estàndards i garantir més plaques públiques i de qualitat? O, cal donar suport a aquestes noves realitats que sorgeixen de l’àmbit privat i que entenen la criança des d’una dimensió de responsabilitat comunitària?

A la trobada, s’ha parlat de moltes més qüestions; aquí podeu trobar els àudios i les conclusions:

Àudio primera jornada: “La criança entre públic, privat i comú” 
Àudio jornada conclusiva: “La Criança Compartida al Barri Global”
Web del les jornades
Conclusions

77310e04-822c-4a7d-b49e-b9b2cbda27db