Cooperativa del Segle XX , una oportunitat més de definir col·lectivament els usos d’un bé comú

Aquesta primavera 2018, hem estat treballant en un procés de consulta i de coproducció amb el veïnat de la Barceloneta per definir els usos del que, des d’aquest 2017, és un nou equipament per al barri de la Barceloneta: l’antiga Cooperativa del segle XX.

L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Miquel Niubó i Munté i construït a principis dels anys 40, va servir de seu de la Societat Cooperativa de Consum Segle XX fins a la dissolució de l’entitat a principis dels anys 90. Durant els seus anys de funcionament, la cooperativa s’havia dedicat a la gestió popular del consum en un moment difícil per a les classes populars i d’una gran fractura social. Després de més d’una dècada en desús i de fortes polèmiques vinculades a la titularitat de l’immoble, el 2005 es va iniciar un moviment veïnal per reclamar l’edifici com un espai d’ús veïnal i comunitari que finalitzava amb l’expropiació de l’edifici el 2014.

Raons Públiques rebíem l’encàrrec per part del Districte de Ciutat Vella, de dissenyar i dur a terme un procés de consulta i coproducció que ajudés a revisar i donar cos a la proposta base presentada pel Districte. Aquesta proposta recollia aportacions prèvies i feia atenció a les necessitats i a les possibilitats d’un nou equipament per al barri de la Barceloneta i per al Districte de Ciutat Vella en general, i en particular per als seus joves. Per donar resposta a l’encàrrec, RP ens hem reunit amb membres claus del procés de reivindicació veïnal, hem sortit al carrer per preguntar als joves quins espais voldrien trobar al barri, hem fet un taller específic amb joves associats a diversos centres juvenils de la Barceloneta i hem fet un taller obert a tothom per validar i prioritzar les propostes derivades del procés i aquelles suggerides pel Districte.

Dels resultats, se’n deriva un sorprenent consens generalitzat que evidencia la necessitat d’un equipament de proximitat per a tothom i en especial per als joves del barri. A més, es fa palesa la voluntat que l’equipament sigui exclusivament per la gent del barri i no un equipament més de la ciutat i, sobretot, protegit de la pressió turística. El procés, tal com ho demanava l’encàrrec, dóna com fruit una proposta d’usos per plantes i deixa oberta la qüestió de com s’haurà de gestionar l’equipament en el futur.