Apunts sobre els concursos d’idees en urbanisme.

Aquests últims mesos hem pogut apropar-nos al món dels concursos d’idees d’urbanisme gràcies a dos projectes que hem estat desenvolupant als municipis d’Olot i d’Arenys de Mar. Tant pel que fa a la transformació urbanística del Firal d’Olot com per a la urbanització del nou tram cobert de la Riera d’Arenys de Mar s’han implementat dos processos amb els quals involucrar la ciutadania en la redacció de les bases de ambdos concursos. Els dos casos es tracten d’espais altament simbòlics per a la ciutadania, la transformació dels quals tindrà un impacte important no només en els veïns i veïnes que hi viuen, sinò en la imatge i la identitat de tota la ciutat. És per això que creiem força interessant que s’hagin desenvolupat mecanismes i espais per canalitzar el sentir ciutadà de cara als criteris que hauran de contemplar aquestes intervencions.

Exposarem  a continuació un resum del desenvolupament del procés  FIRAL VIU, que ha arribat pràcticament al seu final i ha servit per determinar els criteris urbanístics  de la remodelació del Firal d’Olot.

Des del mes de febrer s’han desenvolupat diverses activitats per recollir la visió de la ciutadania olotina en relació al futur d’aquest espai. L’Ajuntament es va comprometre a incorporar les conclusions del procés com a elements de compliment obligatori del programa funcional que les propostes que s’hi presentessin haurien de satisfer.

Es va treballar en primera instància amb els col·lectius més directament implicats en aquesta remodelació (els veïns, els comerciants i restauradors, i el teixit associatiu olotí) per identificar les necessitats particulars de cada grup. Aquestes trobades van contribuir a construir relacions de coneixement i confiança entre els participants, al temps que permetien tenir una visió conjunta de problemes i necessitats individuals.

La segona fase es va centrar en la generació d’espais de deliberació i de debat, en els quals es van confrontar aquestes visions parcials per buscar els punts en comú i les idees compartides entre els assistents. Entre d’altres, podem destacar: el necessari respecte a la identitat i a la memòria del Firal; la importància de mantenir-lo com a espai d’estada i de passeig, i alhora escenari de nombroses activitats; la seva capacitat per a revitalitzar el Casc Antic o la reivindicació d’una major cura i respecte per l’espai.

La última fase va introduir el paper actiu dels serveis tècnics de l’Ajuntament, que van permetre posar el marc general tècnic dels diferents departaments implicats: urbanisme, infraestructures, promoció econòmica, espai públic i cultura. D’aquesta manera, el grau de definició de les propostes es va anar afinant tot introduint variables relacionades amb la seva viabilitat tècnica i econòmica. Es va establir així un programa funcional que classifica els criteris urbanístics d’intervenció en relació als usos i les activitats (esdeveniments, mercat setmanal, terrasses i vetlladors), la mobilitat, la vegetació i l’arbrat, i els elements d’urbanització (pavimentació, mobiliari, il·luminació, béns patrimonials i infraestructures).

Havent arribat a la redacció del document de criteris urbanístics, la implicació activa de la ciutadania continuarà al llarg de la resta de fases del concurs amb la figura del grup impulsor. Aquest espai està conformat per una desena de participants de les primeres fases del procés, i acompanyarà l’Ajuntament al llarg de tot el procediment administratiu de convocatòria, desenvolupament i resolució del concurs per vetllar pel compliment dels resultats del procés.

De la mateixa manera, i havent identificat nombrosos temes relatius a  la millora del Firal que no podrien ser resolts amb només una intervenció urbanística, a la tardor es constituirà la “Taula de Treball del Firal”. Aquest espai de treball,  amb representació de veïns, de comerciants, d’entitats i de l’Ajuntament, abordarà actuacions com ara la revisió del Pla d’Usos del Firal, la redacció de l’ordenació singular de terrasses o estratègies per revitalitzar la rehabilitació d’habitatges i la promoció econòmica de l’entorn.

Considerem que aquesta manera de plantejar els concursos d’arquitectura i d’urbanisme obre moltes possibilitats que s’han d’estudiar i analitzar amb detall. Per una banda, perquè introdueixen noves variables metodològiques en relació als processos de participació ciutadana. I per l’altra banda, perquè suposen un canvi d’enfocament en relació a la manera en la qual incideixen en la ciutadania unes convocatòries que tradicionalment van privilegiar el reconeixement profesional i acadèmic sobre la seva capacitat per explicar la construcció de la ciutat a la societat.