A l’espai públic fem Barri

Una nova edició de tallers oberts del Poble sec, i un cop més, la sensació és que qui ens ha obert les portes és el nostre barri.

Atorgant la possibilitat de plasmar en les nostres parets, en una exposició, la sensibilitat de Kike , a través de la seva ciutat de paper fotografiada. Una exposició que encara podeu seguir veient a l’entrada del local de Raons Públiques, un espai pensat pels veïns i veïnes del barri.

Així és com vam posar en pràctica el nostre dret de fer ciutat, i vam gaudir, riure, ballar, cantar, compartir música, amb l’únic afany de trobar-nos, de conèixer-nos, i de menjar un bon asado, és a dir ocupant l’espai públic per fer barri.

Per això ens sentim agraïts dels protagonistes d’aquestes jornades , des dels més de dos-cents comensals que es van agrupar a les taules, al mestre de l’asado ¨ Juan ¨ , als artistes que sense estar en el programa van improvitzar i van aportar a l’escenari energia i màgia per fer participar a la gent del caliu de la festa, que van posar melodia a la sobretaula fins passat el vespre i van deixar comentaris que expressaven les ganes d’una propera trobada el nou any.

Quan ens preguntaven perquè feiem aquest dinar la resposta era perquè ens agrada recuperar i compartir espais de trobada entre els veïns (com antigament es feia una sardinada al mateix carrer Concòrdia), que ens apropin a un sentiment de comunitat, de formar i sentir-se part del barri. I també perquè en la darrera edició de tallers oberts ja vam fer aquest asado i va anar tan bé que ens van agafar ganes de repetir. Si ens pregunten i el proper any? Doncs esperem trobar-nos de nou, amb cares cada vegada més conegudes, i poc a poc els veïns/es fent seu aquest espai, des de la participació en la preparació a poder gaudir de la jornada. Com aquest any que la Montse, una veïna molt propera, va aportar una mica de dolç a la festa podent així seguir la sobretaula amb un postre boníssim.

Cal fer agraïments especials a tots els músics: Paella YE YE , Chamuyoflaco, Robson & Xavi, Cecilia Bellorín, Rumbarroc, Velha Bossa, a totes les persones que vau donar un cop de mà o simplement vau estar allí posant l’energia,  i a tots els veïns i veïnes que vau tenir paciència per esperar un bon dinar.

Així va transcórrer la jornada prèvia al debat sobre la imminent transformació del barri, i encara amb gust de chimichurri a la boca, diumenge, a plaça Navas, ens vam reunir per construir un altre punt de trobada, on interromp en les nostres quotidianitats la creació de nous espais , de diàleg, d’acostament.

Potser aquests rituals ens ajudin a recompondre els fragments de la nostra ciutat …